Esportiu Coplasti Rubinenc | Sumar en comptes de restar
Un grup de jugadors de l’antiga fornada del 1984, vuit anys més tard, a l’any 1992, van refundar l’entitat i van inscriure l’Esportiu Rubinenc a la tercera divisió de la Federació Catalana. L’equip, format bàsicament per jugadors veterans, no va tenir problemes per pujar a la segona divisió B la primera temporada i a la segona divisió A, la temporada següent; categoria que l’equip va mantenir les temporades 95/96 i 96/97.
Paral·lelament i també l’any 1992, l’industrial Pedro Cazorla va federar un equip, el Coplasti, F.S. Es tractava en la seva major part d’un grup d’exalumnes de l’escola Montserrat que fins aleshores havien disputat diferents partits amb el nom de “la ploma d’or”. Els dos primers anys el Coplasti, F.S. va jugar a tercera divisió. La temporada 94/95 l’equip puja a segona divisió B i posteriorment a la segona divisió A. De l’equip, molt jove, en destaquen tres jugadors; l’Albert Serrano, Manolo Redón i Paco Boza.
L’any 1996 el Coplasti es fa amb els serveis dels tècnics Josep Lluís Pastor i Jordi Pallejà, -precisament dos dels fundadors, l’any 1979, de l’Esportiu Rubinenc – aquesta temporada, la 96/97, el Coplasti, F.S. es va proclamar campió de la primera divisió catalana.
Durant el 1997 es va anar gestionant la unió de l’Esportiu Rubinenc i el Coplasti, F.S., i el 26 de juny d’aquell any s’oficialitzava la fusió: naixia l’Esportiu Coplasti Rubinenc. La voluntat de la nova junta era la d’unificar esforços amb la finalitat de crear una entitat més sòlida. En la primera temporada un primer equip competiria a la primera divisió estatal B, mentre que un segon equip ho faria a la divisió d’honor catalana, la que la temporada anterior havia aconseguit el Coplasti. Aquest primer exercici, el 97/98, l’equip va ser dirigit per Josep Lluís Pastor, amb l’ajut d’en Jordi i Xavi Pallejà. L’equip va acabar la lliga en onzena posició.
L’octubre d’aquell mateix any, es va estrenar la pista de gespa artificial de Can Rosés, instal·lació projectada i sufragada pel nou club i que amb el temps va suposar l’element d’infrastructura bàsic perquè l’Esportiu Coplasti esdevingués una entitat forta, amb mitjans i autonomia de gestió.
La temporada 98/99 l’equip és dirigit per Lluís López, tècnic que havia estat vinculat durant molts anys a les seccions de futbol sala del C.N. Sabadell. El nou entrenador va aplicar un sistema variat, on va predominar la improvisació i la imaginació. La idea era augmentar el nivell competitiu per aconseguir l’ascens a la primera divisió estatal A. Tot i els esforços no es va poder aconseguir la fita, ja que l’equip va acabar en setena posició. Però l’anhelat ascens es va assolir la temporada següent. Aconseguir-ho, però, no va ser gens fàcil. Després d’una molt bona primera volta en què l’equip gairebé mai no va baixar del tercer lloc a la classificació, una mala ratxa va propiciar la dimissió d’en Lluís López. Xavi Pallejà, que fins llavors havia fet de segon entrenador es va fer càrrec de l’equip i l’Esportiu Coplasti va acabar la lliga a la segona posició davant del Vall de Tenes i l’Esparreguera; s’havia assolit una plaça d’ascens a la primera divisió nacional A.
La temporada 00/01 l’equip va militar en el grup catalano-balear de la primera divisió nacional A. 
El bloc de jugadors va ser el mateix de la temporada passada amb una important incorporació, la d’en Miquel Garriga “Miki”, provinent del Vall de Tenes. L’equip va ser dirigit en principi per José Manuel Montes i posteriorment per Xavi Pallejà, l’objectiu era mantenir la categoria i es va haver de patir fins a l’últim partit, però al final l’Esportiu Coplasti va poder salvar la categoria. En les últimes jornades l’equip rubinenc havia estat en zona de descens, i la resta de la temporada va estar sempre al voltant d’aquestes places. Però, en una recta final de lliga increïble, l’Esportiu Coplasti va sumar onze dels quinze últims punts en joc. Dissabte 12 de maig de 2001 l’afició i els jugadors del conjunt de Rubí van viure una jornada d’infart, ja que no només depenien d’ells mateixos, sinó que a més de la seva victòria necessitaven que el Calvià perdés a casa i contra un rival que no s’hi jugava res, el Ripollet. Doncs tots aquests condicionants es van donar, amb 31 punts al final els rubinencs van quedar en desena posició i la propera temporada tornarien a jugar a la primera divisió nacional A, però amb un altre nom l’Esportiu Rubí, F.S.
